subduction: subducció
uppwelling: aflorament
mid-ocean ridge: dorsal oceànica
convection: convecció
L'estructura del fons del mar està estretament relacionada amb el moviment tectònic de l'escorça terreste. Aquest aspecte només pot discutir-se breument en el context d'un laboratori d'oceanografia.
L'escorça terreste està composada d'un nombre de plaques que floten sobre un fluid interior. La convecció al mantell de la Terra fa emergir ("aflorar") material en certs llocs. L'aflorament empenta el fons de l'oceà cap amunt, creant les dorsals oceàniques. El material transportat des del mantell es mou cap a fora des de les dorsals; aquest moviment divergent crea les fosses d'esfondrament.
Algunes plaques constitueixen el fons oceànic i la massa de terra continental, que es mouen conjuntament. Els continents floten sobre el mantell com un iceberg sobre l'aigua, empentant l'escorça terreste sobre el seu propi pes. Això produeix les regions de plataforma continental, que són les parts submergides dels continents. Les carenes muntanyoses, com l'Himalaya, estan plegades cap amunt on les plaques col·lisionen.
Certs límits de les plaques coincideixen amb la frontera entre l'oceà i els continents. Quan és aquest el cas, la placa oceànica es pressiona sota la placa continental (subduïda). Aquesta forma una fossa oceànica profunda al mar i una carena de muntanyes al terra. Un exemple són els Andes amb el sistema associat de falles d'Atacama i Peru.
En certes posicions el material es empentat cap amunt des del mantell de la Terra, penetrant l'escorça terreste i formant volcans. Aquestes posicions són estacionaries al mantell i són conegudes com punts calents; les plaques de l'escorça terreste deriven sobre elles. Com a resultat els llocs on el material penetra l'escorça terreste canvia amb el temps. Això produeix una sèrie de muntanyes submarines o illes al llarg de la línia on l'escorça terreste es mou a través d'un punt calent. Dos exemples són les illes Hawaii i les illes Society (Tahití). Ambdues estan localitzades a la placa del Pacífic que es mou en direcció cap al nord-oest. Les localitzacions dels actuals punts calents estan d'altra banda sota l'illa de més al sud-est. Les illes amb volcans extingits representant punts calents anteriors i s'estiren en direcció nord-oest com baules d'una carena. Les illes Canàries són un exemple d'activitat de punt calents a l'Oceà Atlàntic.
