Ser capaços de mostrar propietats oceàniques en un mapa, és un pre-requisit essencial per a l'oceanografía. Els mapes són representacions bi-dimensionals de la superfície de la Terra. Sabem que la Terra és (quasi) una esfera, per tant, hem de trobar la manera de projectar una superfície esfèrica en un pla.

De quina manera es fa això és l'essència de la cartografia. En el context de l'oceangrafia ens restringirem a un breu resum d'allò més fonamental.

Els elements clau a tenir en compte en una projecció són:

• l'àrea
• l'angle
• l'orientació
• la facilitat per a combinar

Àrea: Representar amb fidelitat l'àrea és essencial si el mapa es fa servir per comparar diferents parts de la superfície de la Terra entre elles.

Angle: Representar amb fidelitat un angle és vital en els mapes per a la navegació, que es basen en les desviacions del rumb, i.e. l'angle del recorregut del vaixell o avió respecte al pol nord magnètic.

Orientació: L'orientació preferida del mapa es aquella en la qual per tots el punts del mapa el nord està amunt i l'est a la dreta.

Facilitat per a combinar: Hauria de ser possible combinar un mapa de (per exemple) l'Oceà Atlàntic amb un mapa de l'Oceà Índic sense haver de redibuixar el mapa enterament.

Els cartògrafs ens ensenyen que no és possible combinar totes aquestes propietats essencials en una única projecció. Existeixen diferents projeccions per a diferents propòsits. La tria correcta del tipus de mapa és una part important per a mostrar informació oceanogràfica.