Ex. 8: Flux de sortida de l'Aigua Mediterrània a l'oceà Atlantic

L'aigua més salada del Mediterrani s'aboca a l'oceà Atlàntic entre Àfrica i Espanya a través de l'Estret de Gibraltar on la fondària del llindar és aproximadament 320 m. Inmediatament s'enfonsa fins al nivell de la seva pròpia densitat i pot traçar-se a través d'una gran àrea de l'Atlàntic nord com una fulla de salinitat alta. Aquest exercici busca mostrar l'impacte de l'Aigua Mediterrània sobre les propietats de la massa d'aigua de l'Atlàntic nord.

Es proporcionen dades de temperatura i salinitat a partir d'estacions hidrogràfiques al llarg de les 4 seccions a l'est de l'Atlàntic nord que es mostra al mapa. Hi han diverses maneres d'analitzar l'impacte de l'Aigua Mediterrània amb aquestes seccions. Totes fan servir la salinitat com l'indicador més important. Algunes fan servir la salinitat en conjunció amb la temperatura. Llegeixi i consideri totes les opcions abans de decidir com procedir.

En una secció zonal, l'Aigua Mediterrània li apareixerà com una llengua de salinitat alta, particularment si la secció es tria tal que el seu extrem a l'est es troba proper al punt d'entrada a l'ocea Atlàntic. La salinitat més alta es trobarà prop de l'Estret de Gibraltar; el màxim de salinitat s'atenuarà gradualment a mesura que l'aigua es segueixi cal a l'oest.
En una secció meridional, l'Aigua Mediterrània apareixerà com a lents de salinitat alta on es creua la secció (això presuposa que la major direcció d'escampament és cap a l'oest, que està raonablement prop d'allò que s'observa).
L'escampament de l'Aigua Mediterrània a través de l'Atlàntic nord pot ser investigat dibuixant la fondària del màxim de salinitat a aquesta fondària en l'espai. Per fer això, vosté imprimeix el mapa bàsic, que conté les posiciones de les estacions per les 4 seccions. Per cada estació identifica la fondària del nucli de l'Aigua Mediterrània (i.e. la fondària del màximm de salinitat) i l'escriu al costat de l'estacio; si és possible i sensible pot traçar el contorn de la fondària del màxim. A continuació identifiqui el valor de la salinitat a la fondària del màxim. En un altre còpia del mapa bàsic escriu els valors de salinitats prop de les estacions i dibuxi les isohalines (línies d'igual densitat). Això li mostra com la salinitat en el nucli de l'Aigua Mediterrània disminueix amb la distància a la font com a resultat de la barreja.
Es pot fer servir un diagrama TS per a obtenir informació sobre l'efecte de la barreja en el nucli de l'Aigua Mediterrània. Vosté simplement dibuixa la temperatura i salinitat d'una seqüència dessitjada d'estacions (començant a la vora de l'Estret de Gibraltar i movent-seca a fora) en un únic diagrama TS. Assumint que l'Aigua Mediterrània no barrejada entra a l'oceà Atlàntic amb 12.0 ºC i una salinitat de 36.6, i comparant-la amb la forma de la corba TS sense influència de l'Aigua Mediterrània, pot llavors determinar la quantita relativa d'Aigua Mediterrània trobada en el seu nucli (vosté fa servir l'anomenada tècnica del triangle de barreja).

Aquest exercici li ofereix calculadores i útils gràfics per fer aquesta tasca. Ha de decidir com procedir amb aquest exercici, i.e. quina de les quatre opcions seleccionar. Les preguntes que es vol fer vosté mateix podrien ser:

En quina estació el flux de sortida observat s'apropa més a l'Aigua Mediterrània sense diluir (12.0 ºC i 36.6 salinitat) i quina és la temperatura i salinitat en el nucli del flux de sortida en aquella estació?
Quan lluny de l'Estret de Gibraltar s'ha d'anar per què el valor del màxim de salinitat sigui menys de 35.5, i on troba vosté aquestes condicions?
Alternativament, quan lluny de l'Estret de Gibraltar s'ha d'anar fins que la contribució de la salinitat de l'Aigua Mediterrània es redueixi a menys d'un 10%, i on trobarà tals condicions?.

Altres qüestions són evidentment possibles; pot trobar alternatives per les dues qüestions proposades després d'haver estudiat les dades.