Vosté disposa aproximàdament de 40 minuts per acabar aquest exercici.

L'aspecte final de la topografia de l'oceà per a la sessió d'avui són els mars mediterranis.

Els mars mediterranis són conques oceàniques que estan quasi totalment desconectades de la resta de l'oceà. L'intercanvi d'aigua té lloc a través d'un passatge estret entre el mar i la conca adjacent de l'oceà; però està tan restringida que l'aigua en un mar mediterrani desenvolupa enterament diferents característiques respecte a la resta de l'oceà mundial.

Les característiques dels mars mediterranis depenen del balanç entre la pluja i l'evaporació. En els mars mediterranis amb una pèrdua neta d'aigua dolça (evaporació excedint la precipitació) l'aigua presenta una salinitat més gran que en qualsevol part de l'oceà mundial. La seva aigua pot traçar-se com una llengua molt salina escampant-se a partir del passatge entre el mar mediterrani i la conca adjacent de l'oceà. Els mars mediterranis amb guany d'aigua dolça (precipitació excedint evaporació) presenten una salinitat molt més baixa que la resta de l'oceà mundial. Les seves aigues poden traçar-se a través del mínim de salinitat.

Els mars mediterranis no són tots profunds. El mar Bàltic i el Golf Pèrsic són exemples de mars mediterranis a sobre de la plataforma continental. L'oceà Artic, el Mar Roig i el mar Mediterrani Euro-Asiàtic són exemples de mars abissals.

En les dues pàgines següents es mostren exemples de mars mediterranis profunds.