Accedir a les conques profundes de l'Oceà Pacífic del sud no està restringit per cap causa rellevant, així dons(XXX) l'Aigua Fonda Antàrtica pot entrar per qualsevol lloc i procedir cap al nord per totes les conques. Això és particularment cert a l'est del glacis de l'Est del Pacífic (1), on la fondària de l'oceà és molt uniforme sobre àmplies regions.

La dorsal Nazca (2) i la dorsal Salay Gomez (3) que conecten el glacis del Pacífic est, prop de l'illa de Pasqüa, amb la plataforma Sud-americana divideixen la plana abissal de l'est en la conca de Xile (4) al sud i la conca del Peru (5) al nord.

Més al nord, un altre sistema de dorsals (just visibles a la part superior dreta del mapa, al nord de la conca del Peru) aïllen les fondàries més profundes de la conca de Panamà (al nord de l'àrea del mapa) de la resta de l'Oceà Pacífic. Encara que no tant profundes com les fosses oceàniques, aquestes conques contenen part de les aigües menys ventilades de l'oceà mundial. A la conca de Panamà l'aigua roman tant quieta(estanca XXX) en fondària que és un dels pocs llocs de l'oceà mundial on l'efecte de l'escalfament geotèrmic és pot mesurar. L'augment de temperatura produit per l'escalfament des de l'interior de la Terra és de 0.3ºC.