L'Exercici 2 introduïa el concepte d'escalars, com la temperatura i la salinitat, i vectors com els corrent oceànics. Aquest exercici ensenya mètodes per a calcular mitjanes de quantitas vectorials que varien lentament. Aquests càlculs es requereixen per extreure, per exemple, la mitjana diària de mesures del vent preses a intervals curts (uns pocs minuts) que contenen la variabilitat dels cops de vents (ràfegues) i turbulència. L'exercici també mostrarà perquè és necessari fer observacions en intervals curts, encara que la magnitud d'interés sigui només la mitjana diària.

Una situació on les mesures d'alta resolució en el temps són una necessitat és per a la determinació de la tensió del vent. La tensió del vent és una funció quadràtica de la velocitat del vent. Encara que la dependència quadràtica es deriva a partir de conceptes teòrics, la fòrmula actual que relaciona la tensió del vent, τ, amb la velocitat del vent es troba empíricamnet, i grosso modo pren la forma

tensió del vent (τ)= (coeficient d'arrosegament) x (densitat de l'aire) x (quadrat del mòdul del vent)  *

wind: vent, wind stress: tensió del vent,

La figura del costat demostra l'efecte de la dependència de la tensió del vent d'una potència dos del mòdul del vent. Un petit augment de la velocitat del vent produeix un augment significatiu de la tensió del vent. Això vol dir que les turbonades i ratxes de vents són els que més contribueixen a la tensió del vent, i un càlcul de la tensió del vent només pot donar bons resultats si captura les ratxes de vent.

Aquest exercici mostrarà els passsos requerits per a derivar la tensió del vent a partir de mesures del vent. Comença amb dades artificials de vent dissenyades per a simular una situació en la regió dels alisis i dels vents de l'oest. Les observacions actuals es faran servir a l'exercici.

*La forma exacta d'aquesta equació i les unitats de la tensió del vent (N m^-2, Newtons per metre quadrat) es discutiran més tard en aquest exercici.